Espai on es vol donar a conèixer una mica d'història del pont de Torroella de Montgrí a partir de fragments literaris i fotografies
HISTÒRIA D'UN PONT.
"La primera notícia d'un pont sobre el riu Ter a Torroella la trobem cap als anys 1278-1280, quan el benemèrit Bernat Gireta, de qui no es té cap altra notícia, emprengué la seva construcció. La crònica manifesta que l'església atorgà indulgències als que fessin testament recordant que a Torroella es bastia el pont.
L'any 1373 encara es manté l'obra, ja que el 23 de juliol el rei Pere faculta els jurats torroellencs per tenir-hi barra, és a dir, el cobrament del pas, diners destinats a la seva reedificació.El mes de maig de l'any 1640, les tropes de Juan de Arce fan estralls entre els pobles veïns i traspassen el pont. Els torroellencs els avituallen perquè no pernoctin a la vila. En una data incerta, un fort aiguat migparteix el pont; es fa necessari posar-hi taulons, que periòdiques avingudes es van emportant. Els gravats francesos de la Batalla del Ter, del 27 de maig de 1694, presenten el pont derruït."
Els cent anys del pont sobre el Ter. Josep Vert i Planas. Llibre Festa Major de Torroella de Montgrí, any 2000.
“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.
de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.
“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.
do de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.
do de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.
“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/677350-el-dia-que-un-meteorit-va-iniciar-la-batalla-del-ter.html"Encara que, en el cas torroellenc, aquesta política de protecció i favor no era res de nou sinó que continuava la que havien practicat els senyors anteriors, de la seva concreció n'hi ha exemples abundants: l'impuls a la construcció del pont sobre el Ter el 1279, ....,"
"A la dècada de 1340 el procés semblava conclòs: la vila disposava d'un parell de cònsols -renovables
cada any- assistits per, més o menys, una desena de consellers. I, tots plegats, es cuidaven del manteniment de l'obra del temple parroquial, del manteniment del pont o de la gestió de l'hospital de la vila."
"La fluïdesa de les comunicacions es garantien amb el ja esmentat pont del Ter o amb el servei de "barca o altra fusta" que el monarca tenia establert a un veí de la vila."
"Una vila empordanesa a l'Edat mitjana. torroella de Montgrí. segles XII-XIV." Xavier Soldevila. Quaderns de la Selva 15, any 2003. Centre d'Estudis Selvatans. pàg. 89 a 103.
"Al pla, els cursos fluvials més modestos es travessaven per trams poc profunds o guals com el dels Molins o el Mercader. En altres casos, la fondària feia necessari el recurs a ponts o barques. La construcció i el manteniment d'un pont sobre el Ter davant la vila va ser una preocupació constant pels torroellencs.Ja el 1278 el rei en promovia la construcció; l'octubre de 1304 les autoritats municipals es comprometien a invertir-hi 500 sous; el gener de 1311 era nomenar un procurador encarregat de rebre les eixes pietoses que es fessin per a l'obra del pont, i el desembre de 1333 es renovava el nomenament especificant que el procurador havia de mantenir "el pont de Torroella de fusta i claus" eximint-lo, però, en el cas que "les avingudes el riu destruïssin dit pont o una part d'ell".
Existien, a més, altres ponts menors i més efímers que garantien el pas d'alguns recs. Pel que fa a les barques, el 1377 un veí tenia la concessió del "trànsit o passatge del riu Ter, amb barca o amb una altra fusta , amb el salari que pugui convenir-se amb els viatgers", però cal suposar que la pràctica era molt més antiga."
Papers del Montgrí. Núm. 18. any 2000. La comunitat jueva de Torroella de Montgrí. 2 Torroella de Montgrí fa set-cents anys. L'entorn: el paisatge i la vila.
"Així arribà al 27 de maig de 1694 quan el Duc de Noailles es decidí a travessar el riu amb una xifre semblant soldats.Sembla que el dia abans va canonejar insistentment des de Verges i amb això va enganyar el Duc d'Escalona; el fet és que a la matinada d'aquest dia 27 els francesos es llançaren pel pas de Gualta i per sota el pont deTorroella i van agafar d'esquena els espanyols i van guanyar la batalla que decidí bona part de la campanya."
La guerra en el paisatge. Joan Pericot. Llibre Festa Major Torroella de Montgrí 1957.
Un dels gravats que il·lustra les poblacions baixempordaneses on tindria lloc la batalla del Ter. Fundació Mascort.
"En Pau és un dels pocs barquers que ens queden; l'únic que serva l'aire típic de barquer de Torroella. Iniciem l'interviu.
....
- Oh si, la feina era pesada: moviem les barques amb unes grans perxes capsades de ferro i que tenien vint-i-cinc pams i encara més. (...)
- Hi havia feina sobretot al matí i al vespre: a l'anada i sortida del treball: a migdia atravessaven una dotzena de mestresses de casa que portaven la minestra als seus homes. Després sortíem d'hora en hora i a la gent li calia esperar.
- Tot passsava per les barques: homes, garbes, collites, animals i carros. (...)
- Buscaven homes forçuts i valents. Hi havia barquers d¡allò que se'n diu: el Rei, el Cardenal, en Treseta, en Juera i sobretot en Xammar, el qual era encarregat de pendre el nivell del riu de bon matí i de bon vespre, amb un armatost que tenia."
(...)
"Cal tenir present les penalitats sofertes per la vila per comprendre tot l'entusiasme que despertà la nova construcció. Amb ses airoses voltes i tot de pedra picada, el pont de Torroella constitueix el monument senyalador de la data potser més memorable en l'ascens de la Torroella moderna.
Des del pont, aigües amunt i aigües avall, el Ter amplíssim es mostra com un riu d'alta categoria, sobretot en la plenitud de les revingudes."
El paisatge de Torroella: les vores del Ter. Pere Blasi. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí any 1930.
"La tartana sortia de l'Administració i per Fora Portal baixava pel carrer del Riu en direcció a l'anomenat pas de Gualta; si l'aigua ho permetia travessava el riu, a vegades amb l'aigua a mitja cama de l'animal, a vegades amb l'aigua al botó de les rodes. Era el punt més difícil del viatge, allí on es posava a prova la pericia del tartaner i les qualitats de les cavalleries. Els accidents hi eren propicis i en certes ocasions les dificultats revestien caràcter de greu perill; però una vegada superades servien perque el tartaner fes gala i pressumpció de la seva sang freda i valor personal i del domini de la professió. Si l'aigua no permetia traspassar el riu, llavors era necessari recòrrer a unes barques destinades a aquesta específica missió, embarcar la tartana, les cavalleries i els passatgers i travessar el riu fins a l'altra riba."
La petita història. La locomoció en el segle passat. Pere Castells. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Any 1964.
El pont va ésser la desgràcia de tot allò:
la del riu i la nostra. En dos o tres anys van tallar les millors arbredes de
les vorades; de seguida es va abolir el gual i van fer una fàbrica més amunt;
i a la baixa hora, enlloc de trobar el repòs i la quietud d’abans, sabeu què
s’hi trobava? Als homenots que plegant de la fàbrica i anant a beure a la
caseta, espantaven els aucells a pedrades i a les dones cantant cançons
lletges. I la barca, pobreta? Vos hauria fet dol! S’estava sempre solitària i
amarrada a les estaques com una bèstia malalta. (..)”
"Pella i Forgas, l'emèrit historiador de l'Empordà, assegura que el comte-rei Pere el Cerimoniós vengué, en 1348, a a carta de gràcia, a Ramon de Vall, dos forns a Torroella i els "aiguadeixos" dels dos caps de pont de Torroella al mar. (...)
"Aquest pont te
també curiosa història. (...). Per una ordre de 1280, confirmada en
1284, es manava donar ajuda al constructor del pont. (...) El mateix
comte-rei Pere autoritzà la percepció de dret de peatge. El pont, fora
els estreps, era de fusta. Els drets de barra foren confirmats pels
comte.reix Martí l'Humà i Ferran d'Antequera.
El pont sofrí considerablement en els grans aiguats fins que es cansaren de refer-lo Pel temps fou substituït per un pas de barques, com el que en el nostre record hi havia en el gual de Verges."
El Ter i Torroella. Joaquim de Camps i Arboix. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí any 1965
"La gent d'una comarca passa a l'altra pel pont de Torroella sobre el Ter. Passant per aquest pont, travessant el riu, l'areny i l'horta que hi ha a les vores, es poden observar els usos populars dels rius al seu pas per les poblacions, (...)."
"El día 6 de febrero del año 1939, las tropas del ejército franquista
llegaban a la entrada de Torroella. Para retardar la ocupación y
facilitar la huida de algunos de sus habitantes hacia la frontera
francesa –para iniciar el camino incierto a un exilio que para muchos no
tuvo retorno–, los republicanos habían dinamitado el puente sobre el
río Ter y habían instalado cañones y ametralladoras en el macizo del
Montgrí. Buena parte de sus habitantes se habían refugiado en masías de
amigos o familiares. La estrategia local pudo sostener el combate
durante todo el 7 de febrero, pero finalmente, una jornada después las
tropas franquistas entraron en el pueblo. Aquel 8 de febrero fueron
muchas las familias torroellenques que tuvieron que dar techo, cama o comida a los militares que, bajo las órdenes del general Franco, dominaban la localidad."
Un puente hacia el recuerdo. Torroella 1939. Júlia Massot. negratinta.com/el-puente-de-torroella/
VISTES DE TORROELLA DES DEL PONT VELL.
"Torroella unia als avantatges de ser port comercial la de ser un centre de mercat regional important. A la ciutat s'hi accedia, com actualment, per un pont sobre el riu Ter, i els vaixells arribaven fins a la seva riba. La vila reial és murada amb sis portes i s'anirà consolidant fins el segle XVIII."
Places porxades a Catalunya. Maria Rubert de Ventós. Universitat Politècnica de Catalunya. 2006
EL PONT VELL ENDERROCAT.
"El febrer de 1939 la guerra s'acaba, les tropes franquistes han pres Barcelona i s'estenen ràpidament per tot Catalunya. Cal aturar-les, el Ter va alt.
- No passaran!
De sobte, una tarda, la mare agafa la mà de l'infant.
- Vine, que anirem a acomiadar el pont.
El nen es pensa que es tracta d'una festa."
Torroella Vila Vella. Per fi un pont. Jaume Basssa i Pasqual, Joan Baca i Pericot. Fundació Mascort. 2007. pàg. 79
EL PONT PROVISIONAL
"El 18 d'octubre de 1940, quan el pont estava pràcticament llest, tingué lloc la riuada més forta dels últims vuitanta anys, el famós aiguat de l'any 40. Les aigües van cobrir bona part dels pilars, s'endugueren com si res el pont provisional de fusta situat pocs més avall, però l'obra nova resisití i així passà una prova extraordinària de seguretat i resistència."
Torroella Vila Vella. Per fi un pont. Jaume Basssa i Pasqual, Joan Baca i Pericot. Fundació Mascort. 2007. pàg. 80.
La batalla del Ter. Beaulieu. Gravat de F. Ertinger, 1695. Viquipèdia.
 |
| Tret de :La Lucha. Órgano del partido liberal Gerona. N. 417, 22-11-1872 |
 |
| Tret de . La Lucha, órgano del partido liberal Gerona. N. 5910, 4-07-1896 |
 |
| Tret de : Lo Geronés portaveu centre catalanista. Any 3, N.124, 30-08-1896 |
 |
| Tret de : Diario de Gerona Avisos y noticias. 28-08-1896 |
EL PONT VELL
"En Pau és un dels pocs barquers que ens queden; l'únic que serva l'aire típic de barquer de Torroella. Iniciem l'interviu.
....
- Oh si, la feina era pesada: moviem les barques amb unes grans perxes capsades de ferro i que tenien vint-i-cinc pams i encara més. (...)
- Hi havia feina sobretot al matí i al vespre: a l'anada i sortida del treball: a migdia atravessaven una dotzena de mestresses de casa que portaven la minestra als seus homes. Després sortíem d'hora en hora i a la gent li calia esperar.
- Tot passsava per les barques: homes, garbes, collites, animals i carros. (...)
- Buscaven homes forçuts i valents. Hi havia barquers d¡allò que se'n diu: el Rei, el Cardenal, en Treseta, en Juera i sobretot en Xammar, el qual era encarregat de pendre el nivell del riu de bon matí i de bon vespre, amb un armatost que tenia."
(...)
"Cal tenir present les penalitats sofertes per la vila per comprendre tot l'entusiasme que despertà la nova construcció. Amb ses airoses voltes i tot de pedra picada, el pont de Torroella constitueix el monument senyalador de la data potser més memorable en l'ascens de la Torroella moderna.
Des del pont, aigües amunt i aigües avall, el Ter amplíssim es mostra com un riu d'alta categoria, sobretot en la plenitud de les revingudes."
El paisatge de Torroella: les vores del Ter. Pere Blasi. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí any 1930.
"La tartana sortia de l'Administració i per Fora Portal baixava pel carrer del Riu en direcció a l'anomenat pas de Gualta; si l'aigua ho permetia travessava el riu, a vegades amb l'aigua a mitja cama de l'animal, a vegades amb l'aigua al botó de les rodes. Era el punt més difícil del viatge, allí on es posava a prova la pericia del tartaner i les qualitats de les cavalleries. Els accidents hi eren propicis i en certes ocasions les dificultats revestien caràcter de greu perill; però una vegada superades servien perque el tartaner fes gala i pressumpció de la seva sang freda i valor personal i del domini de la professió. Si l'aigua no permetia traspassar el riu, llavors era necessari recòrrer a unes barques destinades a aquesta específica missió, embarcar la tartana, les cavalleries i els passatgers i travessar el riu fins a l'altra riba."La petita història. La locomoció en el segle passat. Pere Castells. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Any 1964.
EL BARQUER DE “
SOLITUD”.
"Perquè l’oncle era
barquer, sabeu? Abans de fer el pont tenia una barqueta blanca que anava a
banda i banda del riu per un llivant estès. Més amunt hi havia el gual pels
carros, però les persones passaven totes per la barca. Els diumenges i dies de
mercat donava bo de veure, tota plena de pagesos amb les barretines noves i
vistoses com poms de clavells vermells. (...)
“Tot semblava que fos lluny,
lluny…i els carros que passaven pel gual esquitxant l’aigua, feien més bonic…!
Jo no m’hauria mogut mai…”
El pont va ésser la desgràcia de tot allò:
la del riu i la nostra. En dos o tres anys van tallar les millors arbredes de
les vorades; de seguida es va abolir el gual i van fer una fàbrica més amunt;
i a la baixa hora, enlloc de trobar el repòs i la quietud d’abans, sabeu què
s’hi trobava? Als homenots que plegant de la fàbrica i anant a beure a la
caseta, espantaven els aucells a pedrades i a les dones cantant cançons
lletges. I la barca, pobreta? Vos hauria fet dol! S’estava sempre solitària i
amarrada a les estaques com una bèstia malalta. (..)”
“… només de tant en tant, hi
anàvem a passejar nosaltres; ell, la tia
i jo, però el pont privava tota la vista d’una banda i l’altra, i l’oncle
plorava cada vegada veient-hi passar per dalt a la gent com si tal cosa…”
Tret de “Solitud” de la Caterina
Albert i Paradís, “Víctor Català”.
PÀGINA 200-201-202.. Edicions la Magrana. Col·lecció “L’esparver”
"Pella i Forgas, l'emèrit historiador de l'Empordà, assegura que el comte-rei Pere el Cerimoniós vengué, en 1348, a a carta de gràcia, a Ramon de Vall, dos forns a Torroella i els "aiguadeixos" dels dos caps de pont de Torroella al mar. (...)
"Aquest pont te
també curiosa història. (...). Per una ordre de 1280, confirmada en
1284, es manava donar ajuda al constructor del pont. (...) El mateix
comte-rei Pere autoritzà la percepció de dret de peatge. El pont, fora
els estreps, era de fusta. Els drets de barra foren confirmats pels
comte.reix Martí l'Humà i Ferran d'Antequera.El pont sofrí considerablement en els grans aiguats fins que es cansaren de refer-lo Pel temps fou substituït per un pas de barques, com el que en el nostre record hi havia en el gual de Verges."
El Ter i Torroella. Joaquim de Camps i Arboix. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí any 1965
"La gent d'una comarca passa a l'altra pel pont de Torroella sobre el Ter. Passant per aquest pont, travessant el riu, l'areny i l'horta que hi ha a les vores, es poden observar els usos populars dels rius al seu pas per les poblacions, (...)."
Josep Pla: el temps, la gent i el paisatge. Eliseu Carbonell Camós. Edicions de 1984. Any 2006.
Un puente hacia el recuerdo. Torroella 1939. Júlia Massot. negratinta.com/el-puente-de-torroella/
VISTES DE TORROELLA DES DEL PONT VELL.
"Torroella unia als avantatges de ser port comercial la de ser un centre de mercat regional important. A la ciutat s'hi accedia, com actualment, per un pont sobre el riu Ter, i els vaixells arribaven fins a la seva riba. La vila reial és murada amb sis portes i s'anirà consolidant fins el segle XVIII."Places porxades a Catalunya. Maria Rubert de Ventós. Universitat Politècnica de Catalunya. 2006
EL PONT VELL ENDERROCAT.
"El febrer de 1939 la guerra s'acaba, les tropes franquistes han pres Barcelona i s'estenen ràpidament per tot Catalunya. Cal aturar-les, el Ter va alt.- No passaran!
De sobte, una tarda, la mare agafa la mà de l'infant.
- Vine, que anirem a acomiadar el pont.
El nen es pensa que es tracta d'una festa."
Torroella Vila Vella. Per fi un pont. Jaume Basssa i Pasqual, Joan Baca i Pericot. Fundació Mascort. 2007. pàg. 79
EL PONT PROVISIONAL
"El 18 d'octubre de 1940, quan el pont estava pràcticament llest, tingué lloc la riuada més forta dels últims vuitanta anys, el famós aiguat de l'any 40. Les aigües van cobrir bona part dels pilars, s'endugueren com si res el pont provisional de fusta situat pocs més avall, però l'obra nova resisití i així passà una prova extraordinària de seguretat i resistència."Torroella Vila Vella. Per fi un pont. Jaume Basssa i Pasqual, Joan Baca i Pericot. Fundació Mascort. 2007. pàg. 80.
EL PONT NOU
"El pueblo de Torroella encontró espontáneamente el nombre que debía dársele. Este puente pasará a las futuras generaciones con el nombre de General Orgaz en recuerdo de la primera Autoridad Militar de Cataluña, como merecido tributo que el país rinde al invicto General que tanto empeño y celo ha puesto en la reparación de les destrozos que en nuestra tierra causaron los marxistas."
Nuestro puente. El Alcalde Gestor. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí any 1940.
"El 3 de juliol de l'any 1940 arribaven a Torroella dos centenars de presoners de guerra. La majoria eren joves que, després de la victòria de les tropes franquistes, havien estat denunciats com a "desafectos al régimen" per les "Juntas de Clasificación" que es formaren a partir de l'abril de 1939 a tots els ajuntament del país, amb la finalitat de capturar i castigar totes aquelles persones que s'havien significat amb idees o actes considerats contraris a l'ideair del nou règim. Alguns anaren a parar davant d'un escamot d'afusallament, d'altres a la presó i molts als anomenats "batallons de treballadors".
"Entre el quatre i el set de febrer de 1939, pocs dies abans que les tropes franquistes arribèssin a Torroella per la carretera de Colomers i Verges, les tropes republicanes, que a mesure que es retiraven, inentaven posar el major nombre d'obstacles possible a l'avanç franquista, van fer esclatar l'antic pont de Torroella damunt del Ter."El pont es construï amb el seu esforç. Jordi Bellapart i Roig. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, any 1997.
"El burot era un funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d'entrada de certs articles, normalment queviures, a l'entrada de pobles i ciutats, durant el segle XIX i fins als 1960. Per extensió també s'anomenava burot a l'oficina a l'entrada d'una població on els susdits funcionaris cobraven aquest impost. Normalment aquestes oficines es trobaven al costat dels camins principals o a les entrades dels pobles o ciutats." Es veu que a Torroella n'hi havia una a cada entrada de la vila.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Burot_%28impost%29
"Km. 8,800. S'arriba a la mota del riu. Vista parcial del riu entre els canyers. A partir d'aquest punt es pot triar entre anar seguint la mota -amb camí de terra- fins a arribar a sota del pont de Torroella, admirant la vegetació de ribera, encara que en molt punts la visió ens quedarà reduïda pels extensos canyers que afloren a banda i banda del camí; o fer el camí més bó que baixa després d'uns metres fins el nivell dels camps. Anem trobant moltes barraqaues d'obra, a més de camps de conreu."
El Montgrí pas a pas. Narcís Arbusé i Bellapart. Ed. Cossetània. 2005
"Pont sobre el riu Ter, amb una longitud total de 140 m
aproximadament, suportat sobre nou pilars el·líptics de 2 m x 0,5 m i
10,5 m d'altura. La distància entre els pilars és de 17,5 m i
l'orientació, N-S. El paviment és asfàltic, té vorera a cada banda i les
baranes són metàl·liques amb pilarets de formigó.Altres denominacions:
Pont del riu Ter, pont de la C-31Observacions:
Entorn bo en termes generals, malgrat que s'hi denoten problemes específics típics d'àrea urbana amb símptomes d'abandonament: deixalles domèstiques, aigües eutrofitzades per estancament, vegetació ruderal...
Dades històriques:L'actual pont està situat sobre un antic pont enderrocat durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser reconstruït entre els mesos de juliol i desembre de l'any 1940 per presoners de guerra (unes 300 persones del bàndol republicà). Es conserva la placa inaugural i l'emblema franquista (el nom institucional: Puente del Teniente General Orgaz, i l'àliga imperial)."
Consorci del Ter.
http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/comunicacions/pont-de-torroella
" Fa pocs dies, com a conseqüència de les obres que es fan al pont
sobre el riu Ter, es van treure l'obelisc i els símbols franquistes que
sustentava, justificat com a acció d'eliminació d'aquests símbols.
A la paret frontal de l'obelisc, hi havia un
majestuós escut del règim, el popularment conegut com el de la gallina,
amb una inscripció que deia: "Puente del General Orgaz".
Aquest era el cap militar superior que va inaugurar el pont.
No fa pas molts anys (uns deu o onze anys),
l'Ajuntament de Torroella va fer posar al damunt d'aquesta inscripció un
rètol escrit sobre metacrilat transparent que deia: "Aquest pont va ser
construït amb l'esforç de 300 soldats republicans presoners de guerra".
Recordar qui va construir el pont. Jordi Bellapart. Revista "Emporion" Digital. Núm. 0, 2006.
EL PONT AVUI EN DIA. ANY 2014.
"Ha estat objecte de múltiples reconstruccions
com a conseqüència de les nombroses vegades que ha quedat perjudicat
pels efectes de les riuades del Ter, com les del 1617, 1623 o 1940.
Actualment es troba en procés d'ampliació i reforçament.Data episodi/s inundació:
1617, 1623 i 1940
Adreça:
Hi passa la carretera C-31, provinent de Pals, poc abans d'entrar a Torroella de Montgrí pel sud.
Accessibilitat:
El traçat sud de la ruta transcorre pel damunt, just abans d'ajuntar-se amb l'altre traçat, per dirigir-se en un traçat únic fins a la gola del Ter, on finalitza.
Curs fluvial:
Ter
Tram:
Baix"
Consorci del Ter.
http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-per-les-inundacions-historiques/medi-natural/pont-de-torroella-1369310710
"Ampliació del pont de 9 a 12 m. d'amplada. 100 m. de longitud. Tauler mixt. Construcció 2006. Sense tall de trànsit.
Pressupost de l'obra 1,38 M€
Enginyeria Reventós.
"Però a començaments del segle XXI ja hi tornem a ser. Tot i l'ampliació, el bon pont del segle passat no resol el problema d'avui. En temps de turisme i vacances queda absolutament col·lapsat. Ens cal una variant que eviti que per anar de Pals a Girona o Figueres s'hagi de travessar Torroella."Torroella Vila Vella. Per fi un pont. Jaume Basssa i Pasqual, Joan Baca i Pericot. Fundació Mascort. 2007. pàg. 80.
Fotos trobades a partir d'una recerca per google.cat. La majoria a www.todocoleccion.net, algunes del Facebook de la Torroella d'Abans, també a www.raco.cat a Llibres Festa Major Torroella, i altres a webs que ja estan enllaçades, i les tres darreres fetes per mi. Els texts ja s'indica el seu autor i revista o llibre, així com un enllaç al seu web (els que en tenen).
